dilluns, 2 de març de 2015

El País de los estudiantes


De la llista de diaris guanyadors m'he decidit per el primer guanyador, el diari +iNet, del centre I.E.S Miguel Herrero Pereda, de Torrelavega, Cantabria. 

Finalment he escollit un article de societat, que es titula "Bebés robados; yo también fui uno".
Explica que Juan Carlos Rivas (secretari de la associació S.O.S. nens robats de Cantàbria) va acudir al centre dels estudiants de Torrelavega ha fer una xerrada i a explicar les experiències i viviències de casos de nens robats. El van acompanyar dues dones, víctimes reconegudes del tràfic de nadons. 

L'associació que va crear Juan Carlos a Cantàbria, on també en formen part dinou famílies més, investiguen casos reals o possibles. Demanen que qualsevol persona que tingui dubtes o sospites sobre el tràfic de nadons o de ser un/a possible nen/a robat/ada, no dubti en posar-se en contacte amb ells. 

Un dels casos és el de Lourdes Ruibal, que va comunicar per Ràdio TQM que ella es trobava en la situació; no tenia papers verídics, eren falsificats, i quan tenia catorze anys la seva mare "adoptiva" o no biològica li va fer saber que era una nena adoptada. "Todos los que estamos así, vivimos en una mentira" deia Ana Rosa, també una afectada, en una entrevista. El seu cas no va ser com el de la Lourdes, sinó que va ser al moment de casar-se que es va adonar que no tenia papers ni existia enlloc. I fins i tot declara que quan era petita, la seva mare la portava a casa de la seva mare biològica a veure les seves germanes, fet que sorprèn molt. 

Un article escrit per Sara Cosío.



1 comentari:


  1. Un article interessant. Un cas real i colpidor. Et falta fer una ullada als premis especials...
    ORT: a fer una xerrada ("a" és una preposició)

    ResponElimina